FILS
Pere té trenta set anys i Elisa quaranta dos recent complits. Treballen junts des dels catorze. Mai han segut nuvis ni mai s’han estimat. Són el sol i la lluna, l’aigua i la terra, el dia i la nit Ell amb les idees fixes, sincer fins a fer mal, provocador i malparlat. Ella oberta, flexible, conciliadora. Ell viu a una illa, ella al fons de la mar. No sé qui va llançar el fil dels dos.
La veu d’Elisa arriba a Pere a través de les ones de la mar. Ve i es retrau, torna i se’n va. Entra, ix. Una cadència i un ritme al qual Pere no està acostumat.
Ella, que sura en la mar, es queda quieta, atenta a la seua mirada, un far de llum que l’atrapa des de l’illa. Pere és provocador i malparlat. Amb Elisa és només provocador i de tant en tant l’afalaga. Parlen i es miren als ulls.
Ella nada cap a l’illa i ell es llança nu dins l’aigua.
Quan sona el timbre de la fàbrica es queden quiets sense saber qué fer i on anar. El fil que els lliga està massa tens, ella és d’ell i ell d’ella
Però tornen cadascú a sa casa, viuen encara massa lluny. Pere a una illa, Elisa al fons de la mar.
Muy poético tu trabajo esta semana. Precioso.
ResponderEliminar