OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

viernes, 4 de junio de 2010

FILS

Pere té trenta set anys i Elisa quaranta dos recent complits. Treballen junts des dels catorze. Mai han segut nuvis ni mai s’han estimat. Són el sol i la lluna, l’aigua i la terra, el dia i la nit Ell amb les idees fixes, sincer fins a fer mal, provocador i malparlat. Ella oberta, flexible, conciliadora. Ell viu a una illa, ella al fons de la mar. No sé qui va llançar el fil dels dos.

La veu d’Elisa arriba a Pere a través de les ones de la mar. Ve i es retrau, torna i se’n va. Entra, ix. Una cadència i un ritme al qual Pere no està acostumat.

Ella, que sura en la mar, es queda quieta, atenta a la seua mirada, un far de llum que l’atrapa des de l’illa. Pere és provocador i malparlat. Amb Elisa és només provocador i de tant en tant l’afalaga. Parlen i es miren als ulls.

Ella nada cap a l’illa i ell es llança nu dins l’aigua.

Quan sona el timbre de la fàbrica es queden quiets sense saber qué fer i on anar. El fil que els lliga està massa tens, ella és d’ell i ell d’ella

Però tornen cadascú a sa casa, viuen encara massa lluny. Pere a una illa, Elisa al fons de la mar.

1 comentario: