OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

viernes, 6 de mayo de 2011

L’ULL CEC


El desfici començà a sentir-lo per la nit, a l’hora que apareixen les bruixes, s’esmuny el pare Noel per la xemeneia o es colen els lladres per la finestra entreoberta. Una picor a les mans i a la boca li feia refregar-se els palmells i treure i amagar la llengua rastrellada fortament per les dents, però, encara i així, les picors se la menjaven. Que no fora la varicel.la a aquestes edats, o la pigota, o qualsevol de les malalties pustulars de noms lletjos que coneixia. Així que s’estirà els llençols i d’una revolada es plantà al lavabo-qualsevol mal nocturn es solventava quasi sempre al lavabo.

Estengué les mans a l’espill i ensenyà la llengua. Semblava una presonera que s’entregava als seus captors fent-los burla, i així va ser quan va descobrir un ull en cada mà, que mirava fixament l’espill com un ull de peix. A la llengua n’aparegué un altre d’ull que s’obria i tancava i li feia pessigolles al paladar amb les pestanyes que també havien crescut llargues i risades. Es veu que la parpella el protegia per a que no es mullare massa. De fet quan tancà la boca, l’ull dormia.

Candela se’n tornà al llit amb tres ulls més que no sabia per a que els gastaria. Però tenia tanta son que tres d’ells es tancaren de seguida. Mentre dormia, va deixar, previsora, les mans fora de la tapanta: els ulls de peix vigilaven que no entrara cap lladre.

Al matí, mentre s’aclaria les dents, va obrir l’ull-llengua i va veure de prop milers de bombolletes blanques que semblaven l’escuma de la mar embravida, i el raspall de dents com una enorme pinta que desembolicava la mar de bandera groga. El remolí d’aigua li rentà les lleganyes. Estirava la llengua Candela, mentre es llavava les mans i els ulls de peix miraven impasibles els alicatats de la pica. La calç de l’aigua tacava augmentada, tota la griferia.

Una cua de cavall, els llavis repassats amb roig melocotó i un poc de rímel a les pestanyes dels ulls de tota la vida, i ala, al carrer a veure si descobria alguna utilitat per a la nova adquisició ocular.

Candela passejava amb les mans al darrera com un vellet desfeinat, i vegé les coses per l’altre costat. Així s’adonà que Pere tenia la cara ben bonica sí, però un cul de poca traça i un poc de gepa a l’esquena. A més era un xerrador cregut. De la mateixa manera Raul, tenia un cos molt atlètic pel darrere, malgrat que el seu posat fora incert i un poc malcarat per davant. També va descobrir altres coses que no li feien massa gràcia, per exemple era capaç de veure el que deien les mal anomenades amigues a les seues esquenes, ja que, aprofitant l’avinentesa, Candela havia aprés a llegir els llavis, i se’n va emportar més d’un desengany. Raúl, per contra, no deia res pel darrere.

Aquest poder li va durar només una setmana, el temps justet per veure les coses d’una altra manera. Al vuité dia, els tres ulls van desaparèixer de la mateixa manera que van venir. A les mans conserva un lluna en cadascuna, una ombra del que va passar. Ara mai s’obida que les coses poden veure’s del dret i l’inrevés, que tot depén del punt de vista.

Amb l’ull llengua, va llepar el cos i els ulls de Raul i va descobrir com s’obrien els poros de la seua pell al seu pas, i com li feia sigolletes amb les pestanyes al pit i al melic, i més avall i tot, i com l’iris es transformava del cau del llop, a l’esmeragda de l’illa que van formar a partir d’eixe moment els dos junts. Quan l’ull llengua va també desaparéixer, continuà fent camí, i cada vegada era capaç de veure més coses amb l’ull cec que, com un trau, continuava tatuant la seua llengua.

I és que una vegada has vist, mai més pots deixar de veure.

13 comentarios:

  1. Hola Rosana:

    Mare meva, aquesta Candela, no prodriem dir que tenia els ulls al clatell sino un ull extra a cada ma i un altre a la llengua.
    Ara mentres et llegia, he agafat un paper i un boli i fent una pausa he dibuixat dues mans, amb un ull cada una a la palma de la má, i una llegua amb un ull.

    Com sempre m´es sorprés i m´hes fet pasar una estona agradable llegin el teu conte breu.

    Petons, Montserrat

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Montserrat, tu sempre tan matinera. La veritat és que potser tinguem més ulls dels que imaginem. Besets.

    ResponderEliminar
  3. ¡Qué fascinante situación! Aunque, si te soy sincera, no sé si yo querría tener más ojos, ya a los de toda la vida los tengo que cerrar muchas veces (o quitar las gafas) para no ver demasiado. Por aquello de "ojos que no ven..."

    Como siempre, tu cuento sorprende por las imágenes que me despierta.

    Un beso

    ResponderEliminar
  4. Hi ha molta molla en el teu conte....fa pensar....ens caldria un poder com aquest sobretot per poder veure-hi clar....molt bo el conte!

    ResponderEliminar
  5. Jo no sé si voldria tenir més ulls com diu aminuscula, però el missatge que dóna aquest conte és genial i m'agrada molt. Un conte ple de continguts. I la Candela una dona sàvia que va saber aprofitar l'ocasió en comptes de desesperar-se.

    M'ha agradat rosana, molt.

    ResponderEliminar
  6. Mira, jo crec que et superes continuament! Aquest conte és sensacional, tens la mirada posada més enllà. Jo diria que tu ets una mica Candela... M'equivoco?

    ResponderEliminar
  7. La idea de poder veure més enllà del que veiem a diari, és molt bona. Cal que ens neixin ulls, de manera figurada, amb els que poder mirar en totes direccions. No sempre, però, quan en tinguem la necessitat.

    ResponderEliminar
  8. Anca, sí que es cierto, a veces vale más la pena no ver, o como dices, quitarnos las gafas, porque, aunque no queramos, sí vemos, Un abrazo.

    Efreelang, ves en compte no siga per la nit aparega una picor estranya...ja saps és el primer pas, bss.

    Carme, m'agrada això que dius d'aprofitar l'ocasió. Gràcies com sempre per la teua lectura.

    Maijo, sí, m'agrada veure més enllà, o imaginar que veig més enllà. Encara que potser no hi haga cap diferència. Quant a mi, m'agradaria tindre la intuïció i la serenitat de Candela. I perdre algun dia la vergonya del tot.Besets.

    Sí Pilar, n'estic d'acord. Cal veure més enllà d'allò evident. Un abraç.

    ResponderEliminar
  9. Bonic conte, on descobrim la màgia de mirar més enllà.

    ResponderEliminar
  10. Sí, Monste, cal tenir les mires més llargues, bss

    ResponderEliminar
  11. A mi sí m'agradaria tindre ulls a les mans, em semblen molt útils, per exemple podries saber quants diners duus a la butxaca sense traure'ls o trobar facilment el mòbil o les claus dins de la bossa. El de la llengua... no sé, la visió dels aliments mastegats...
    Un conte molt bonico com diem per ací, i de lectura suau.

    ResponderEliminar
  12. Gràcies Jpmerch. Ben pensat a mi també em seria útil per trobar les claus, bss

    ResponderEliminar
  13. Jpmerch, a em vindria molt bé per trobar les claus sí, que sóc un cas...Gràcies per entrar a ma casa (no sé per qué però no puc entrat al teu blog, t'has canviat?)
    Bss

    ResponderEliminar