OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

miércoles, 27 de julio de 2011

UNA CREU A LES SABATES

Aquell dia feia vent, un vent que ho barrejava tot. Llavors, mobles, flors, bruixes blanques, números i lletres, estaven fora de context. Tot volava i es movia. Les cases, un poc destartalades, tenien el teulat a l’esquena i les finestres als peus. Els asteriscos eren molt cobdiciats, hi havia qui volia atrapar-los amb caçapapallones. Eixes estrelletes eren en realitat bruixes blanques enfosquides per la carbonissa suspesa en l’aire. Però això és una altra història.

Un asterisc va redolar del cap als muscles del caminant i es va quedar al final enganxat a les sabates. De prop era més bé una creu roja menuda, encara que de lluny semblava una estrelleta. El caminant portava unes esportives blaves que es van fer d’un roig intens quan es va posar l’estrella. L’home va seguir caminant content i va veure uns altres de camins, com capil.lars que travessaven la terra que xafava. Aleshores, va saber que de vegades esta bé que que les finestres de les cases estiguen als peus. Va mirar de nou les esportives. Eren unes sabates molt cómodes, que a més l’impulsaven cap avant. I el regal li va agradar.