OBRINT LA FINESTRA

M'agrada assomar-me a la finestra i veure que hi ha més enllà. Normalment després me retiro a l'habitació i continuo amb el que estava fent. Avui m'han pegat una espenteta i he decidit travessar la finestra.

domingo, 13 de noviembre de 2011

SOPA DE LLETRES


Detrás del cristall podia veure lletres cóm relliscaven lentamente pel vidre. Les lletres eren d’aigua i es desfeien amb la mirada. Aroa encara va recuperar una que no estava mullada i se la va guardar a la butxaca. Era un costum que tenia de menudeta: sempre li agradaba portar alguna lletra a la butxaca al costat d’un caramel o una juanola.De fet podia passar sense caramels però no sense lletres. Aquesta era tan elàstica que podia ser de plastilina i de vegades ere la a, la b o la zeta, segons la forma que li vullgueres donar. Si la treballaves bé i feies un xurro llarg i prim, podies fer una paraula. Des d’ella va començar a escriure tots els noms que feie temps havia oblidat. La primera paraula que va construir és ESCRIURE., que era paraula i desig alhora. La propera vegada allargaria un poquet més la paraula per poder construir una frase bonica que regalaria a algun amic. I es que les paraules s’escriuen per convertir-se en regals i donar-li a la vida més alegria.

10 comentarios:

  1. Ens fas esperar massa per a gaudir de un nou conte tan bonic com aquest.:-)

    ResponderEliminar
  2. Les paraules com un regal... a vegades em sembla que escrius els meus pensaments. :)

    Sempre les he viscut així, un regal que va i que a vegades torna, com els teus contes. Un regal.

    ResponderEliminar
  3. tens molt de talent rosana i molta imaginació! m'ha encisat aquest conte! poder guardar-se les lletres mullades a la butxaca....preciós!

    ResponderEliminar
  4. Hola Rosana.
    Si de vegades les paraules escrites son regals.
    Sobretot si son boniques com el teu conte.
    Petons desde Valencia, Montserrat

    ResponderEliminar
  5. A voltes no hi ha millor regal que les paraules.

    Pilar

    ResponderEliminar
  6. Permete´m Rosana que m´autoregali les teves paraules. Són com caramelets dolços que ajuden a passar les amargors.
    Bon dia!

    ResponderEliminar
  7. Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris que m'animen a seguir

    ResponderEliminar
  8. Tendré que adoptar esta costumbre de llevar letras sueltas por los bolsillos, quién sabe lo que va a salir de ahí.

    Un beso

    ResponderEliminar
  9. Nunca se sabe Anca, mejor llevarlas por si acaso...bsts

    ResponderEliminar